No s'observa l'hora d'obrir els ulls i activar-se....sortir al fred i a la realitat...fa mandra, fa pal...l'abducció extraplanetària de cossos que es rel.laxen és massa forta...massa incoherent...no hi ha remei als atacs alienigens profunds d'uns braços tatuats que fan fondre...de cossos plens de sang...que bategen...pim pam pim pam
No hi ha rellotge regalat, ni rodó ni quadrat ni amb agulles ni digital que em desperti...que alerti d'un possible insomni de mal rotllo...un alien m'ha parlat...ha vingut i m'ha enganyat...li feia pudor l'alè de tant estar amagat, callat, atrofiat....
hi ha temps per somiar desperts...només podem dormitar...aixecar els ulls per mirar, somriure, abraçar i tornar a morir, gairebé sense respirar
No cal buscar el perque, el com, el quan, el "the end" o el "continuarà..." qui sap! no cal no cal no más cal ni más arena
Mugrons de crema i xocolata....amb rei i pansa amagats...no hi havia manera de desenganxar-me el pijama....Mafalda tatuada al pubis, al cul i a les cames....
(en construcció)
No hay comentarios:
Publicar un comentario