viernes, 2 de febrero de 2007

Tiempo de valientes

Clava els ulls directament a terra quan no té ganes de mirar...quan no sap què dir...quan no s'atreveix a escoltar el que li parles...quan li recordes el que vol creure oblidat...quan somia que mai va passar, quan confia en que realment no li volien fer mal...quan abraça 20 vegades seguides intentant aprendre a estimar...

De riure fàcil i innocent, vergonyós...incoherent, incongruent...quan es posa nerviós...i crèiem que era simplement "calorós"...

Petit cor silenciat de tant cridar....petit cor encongit intentant-se amagar...intentant escapar...

Petita veu apagada sota el llit

...el neguit, la impotència i la confusió...

....darrere, la por a sentir...

AMB GANES BOGES DE CANTAR!! DE CRIDAR!! DE VIURE!! DE FUGIR!!!

Panxeta arrodonida que donen ganes d'estrènyer fort contra el pit

Idea d'amor sensible, sincera...estripada, manipulada amb la veu, amb la mirada
... d'aquell que "treballa" per fer patir...

Sudadera tacada de no estar mai atent quan menja...ulleres oblidades, tirades per terra...vísceres contaminades....no parla...ell vómita el que pensa...


Ell tot ho calla
Ell tot s'ho traga
Una queixalada rera un altre
Un cop avui, un cop ahir, un cop, un dia, un mes,un cop, un any, un puny i un altre

Estripades les paraules poruques...i ningú que amb un trosset de cor mal retallat se li hagi acostat a cosir el set que té a l'alçada del pit...a l'esquerra... fa tic tac tic tac... lluita per sortir d'aquí, d'abans, del futur, de sempre... bategant...caminant amb certes ganes de morir...i qui no s'aturaria en el verb "rendir (se)"??


Lluita constant per ser ell mateix...tot un laberint...

I és aixó està malalt? i és aixó no ser "normal"? i és aixó la infelicitat? i és aixó la realitat?

......aquest nen està fatal!!!....

-Hola guapo!!!! pastilletes de colors per quan no tinguis son!! Ohhhhh!! i mira mira mira guapo!!! pastilletes amb méss colorins per si no et pots llevar als matins!!! apá guapo cap la caseta que no tens...amb cada 8 hores pares i mares diferents!!!

Y així estem!!

així de ràpid!!
així de fàcil!!

així de trist!! què hi farem? (diuen les males llengües)

P.D: No ens rendirem!!

1 comentario:

E. P. M. dijo...

Tant cru, dur, trist i dolorós, como bonic, encoratjador i esperançador.

Doncs per fi va dir que es sentia feliç i demana per tu després que altre fracasi amb ell.

És preciós, quina sort té de tenir-te, ets l'única que no ha claudicat, que l'ha sabut fer parlar...

t'estimo companya

Déjate llevar

Déjate llevar
Fluye...