lunes, 9 de marzo de 2009

Identitat

M'aplasten els silencis i les males interpretacions
l'espera d'esperança
M'aplasten les matançes que provoca la raó
la coherencia, el control, la por...
M'aplasten les misèrrimes mostres d'amor
el compte gotes amb el que cauen les carícies de debó
M'aplasten les mans fredes, "tremolones" i soles
de qui es mor de ganes de cremar amb la pell
M'aplasten els gemecs sords
les mirades buides
les veus trencades de tant tragar el fum de la contenció
M'aplasten les petjades d'aquells/es que creuen trepitjar cada dia més fort passant per sobre de l'altre
M'aplasta el silenci incondicional
M'agrada la hipersensibilitat
i malgrat tot m'aplasti
m'enamoro de les ales que de tant en tant entreveig sobre la pell tatuada
suament suada
entre pits i omoplats mal col.locats
contractures post modernes?


Arrossego paraules sense mossegar-me la llengua
quan ho faig
saliva verda, groga, vermella...
sang
potser una vena
potser una veritat


Arrossego les tensions que fa mil anys em son innates
tensions de gènere
de sexe
de responsabilitat
antropològiques
antropomòrfiques
ancestrals
irrebutjables
transformables
transpersonals

No hay comentarios:

Déjate llevar

Déjate llevar
Fluye...