Dilluns

Se'm trenca una mínima l'expressió del mirall (matí-matinada)
encara no fa fred per anar tant abrigada
No més enllà del no-reflexe
de la distancia i el silenci que s'empasa les ganes d'elevar-se entre les dents, la llengua, els llavis (amarg).
Tinc son
Voldria avui no haver despertat
estampar-me als llençols com imatges cutres de quadrets, de flors...
Ficar-me la coixinera entre les celles, menjar-me la baixera, introduir-la per la orella, capbuçar-me i ofegar-me mig dormida (mig pastanaga, mig bleda), morta, serena, calma...esborrar-me amb tipex...
Obviar el dilluns de responsabilitat, de rutina, de legalitat...transgredir...el "que cal"...el "que toca"... i mullar-me tranquila
intimitat
Buscant la mà al fons del mar
escalfor i distància
Tinc son
no vull currar
estic al metro
m'estic marejant
Tornar-me arrogant amb l'arrogancia
Em manca
Indignació politicament correcte
diplomada en no-agressió
justificació
Elevat estat de control
educada, cansada...
Tinc son