L'interfon: conexió

Espero a que vinguin a arreglar-me l'interfon...no tinc por...aquest aparell fa massa temps que no funciona (veu de iaia repelent)...no em deixa saber qui hi ha a l'altra banda...obrint sempre la porta a veus silenciades, aprenent a conèixer el soroll de les passes....espero a que em retirin la bena dels ulls i em permetin establir una conexió verbal amb la realitat...triar a qui obro la porta, aixó que no he fet mai! espero i ja venen els homes vestits de blau...desmonten la incomunicació...despenjen l'antic interfon i col.loquen un de nou, molt modern, molt blanc...molt sincer...ara ja no tinc excusa per obrir la porta a qualsevol...quina pena...era divertit obrir i no saber qui puja...era divertit esperar amb cara de sorpresa una veu coneguda, una abraçada inesperada, un polvo de matinada....mmmm...(quines ganes!!)

...la desconexió no et situa, et deixa lliure de culpa i els ulls abstrets com si res...