Per fi la ment calla...em rel.laxo...i deixo que es desprengui tot allò que no em val la pena...no vull més contaminació emocional... de tot allò que no hauria de tenir tanta importancia...em refrego amb les mans la columna vertebral...extrema i agradablement suada... cansada d'esforçar-se per mirar amunt...per tirar endavant...deixo que els fluids corporals facin la tasca massa poc habitual de ser ells mateixos...que es complementin....que m'endinssin...que existeixin...recullo a la vora del foc els pensament que fins ara em torturaven i els deixo allà...al mig del tot...els cremo al foc...els dóno a l'aire i els enterro ben a terra...algun dia es convertiran en cucs...em cremen els ulls...m'escalfo i em demano perdó...perdó per no estimar-te...perdó per no estimar-me més..no sé com...no sé perqué però per fi!! em sento millor...sense tu, molt més jo! Em contenta el contacte natural del més primitiu, ancestral, desconegut...del més vital...i ara m'he de preocupar de vanalitats urbanitzades? i ara m'he de preocupar d'aquesta merda? i ara aixó i després allò altre...no! no em dóna la gana! estic cansada...per fi tranquil.la..maquillada amb la terra que m'endolça la cara...em retorna la bellessa...em deixa nova i sencera...nova i sincera...http://www.estudioportable.com/blog
http://www.realizarte.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario