InTiMiTaTs

Barcelona, qualsevol dia

Estimat Matt:

Fa temps que no sé res de tu i no sé si t'has mort o que. Desde que vas deixar el meu llit tant calent com el meu cos que he deixat de sentir-te, que has passat a una nova dimensió, que has desaparegut de mi, així! com per art de màgia...sense explicació.
T'has amagat al teu núvol...al teu món il.lògic, incomprensible, tancat...diferent!. Considerava la teva irreverència divertida, un tret subtil de la teva personalitat, un joc atrevit...per que et vas deixar conèixer i em vas deixar entreveure que rera la indecència i la disfressa sabies ser persona. Ara ho dubto tot, tot em fa mal...tot el cos, tot el cor, tot! tot! de ser imbècil. De creure, de somiar, d'esperar, de lluitar!. Feia temps que no coneixia a un capullo tan gran!.
Torna'm tot el que t'he estimat!!! torna'm la Mafalda que em retroba amb la infància, amb la nena que no vol crèixer, que no vol creure, que no vol veure el que té davant!! és una exigencia!! Demano el llibre de reclamacions!! tinc molts dolors, tinc moltes queixes!! portarè el tema als jutjats si cal i sobretot, gràcies!! gràcies per fer-me mal! de veritat...suposo que suposes que fins ara no n'he tingut prou....gràcies amic! gràcies company! gràcies amant!
A vegades vaig a comprar el pa i em sento més cuidada....bon dia guapa!!
He tantejat amb els ulls tancats i no he tocat res, no t'he trobat...he caigut a un buit com una catedral! a una ment que sembla el que no és, que vol ser el que no sent, que no vol sentir el que té.
Si prenc al dia més d'un té se m'accelera el mecanisme i crec que és ansietat.
Estic molt trista, quina decepció!! No ets una derrota...més aviat un mig hominid, mig marmota, mig persona, mig idiota.

Adéu