Bufff!! no sé si em trec un pes de sobre o si més no m'amputen un menbre....és una sensació extranya, amarga....fa mal al cor i deixa KO la ment destrossada de tant lluitar per un futur millor.
Et desitjo el millor....tutorand... que aprenguis a somriure i a estimar...que conectis amb la terra i amb els elements que realment ens conformen...que respiris fort i aixó et permeti somiar, que aconsegueixis la seguretat i la tranquil.litat que tant desitges...que no et facin més mal!!!
que gestionis el millor possible l'esperança, la inevitable decadència dels humans i la inestabilitat...que t'adonis de que la violència no porta enlloc, que aprenguis a fer petons de veritat...a demanar que t'estimin, a deixar-te abraçar sense opressions....espero que no t'anul.lin el bon humor!!!
Bufff!! la panxeta arrodonida marxa sense veure....les ulleres s'han trencat per sempre....
1 comentario:
Sempre hi ha esperança, per tothom qui està entre els vius...
Publicar un comentario