Com estàs? què et passa?
avui estaves extranya
Aaa! no! na! nada!
Segur? no tens res que et preocupa?
Aaa! no! na! nada!
Et veig la mirada a l'infinit...perduda...pensativa i pàl.lida...
Aaa! no! na! nada!
Quina mania que tenim d'amagar les nostres propies sensacions
els nostres propis sentiments
els nostres propis pensaments a excepció de l'equip de futbol o quelcom que no s'apropi al verb latent
I en realitat ho diem però no ho transmetem el suficient per que s'entengui
la por al rebuig
al riure fàcil
a la cutreria i tonteria de semblar massa tendre
massa sensible
por a la ñoñeria
por a l'abandó
I mai ens passa res
i sempre ens conformem
i, és igual, ja m'agrada tal com és
i per dins....què hi ha? què sents?
Aaa! no! na! nada!
2 comentarios:
puede que sea por miedo a lo que van a pensar de nosotros.
Dante
Voler no sempre és poder. Despullat però deixa't les calces. Recorda que podem ser com volguem ser.
Si vols ser d'un altra manera, passa a l'acció.
Señor "Dante" ¿conocé usted mi blog?
Publicar un comentario