viernes, 11 de enero de 2008

SoBrA eSfOrÇ



"Deber una explicación es como deber dinero" ( Nick Hornby "En picado")

Sobresforç.....quan enganyes la ment i creus que és normal desquiciar-te, deixar-te l'esquena, destrossar-te el cor....et sobresforçes pensant que és el que hi ha, que has de tirar endavant que has de continuar....que has d'escoltar, que has de sentir, que has de ser pacient...que així t'estimaran! i em sento esgotada d'esforçar-me massa....malgrat creure que no faig res! que no faig prou! esgotada d'esperar, de considerar que sempre hi ha una possibilitat, de recordar que va estar bé....esgotada de tot, esgotada de fer massa i també si no faig res m'esgota la ment d'avorriment!!! em trenco en trossets petits que ningú escombra, allà es queden...i s'integren a les rajoles en forma de l'estat d'ànim d'aquells dies...m'oprimeix l'esforç inútil! el desig partit en dos! em frustra l'esforç de donar-ho tot i no rebre res (ni una merdeta petita rodona de color rosa amb cara somrient)....ni aixó....ni una paraula...ni un silenci que pugui entendre...ningú...ni un missatge de matinada...ni una excusa barata....res!! el fugitsu més etern...més comercial i fred...i què se suposa que he de fer?¿?¿? sobresforçar-me encara més? escoltar aquell que m'avorreix, que em satura el cap, que no és del meu interés...?¿?¿ claudicar i dir "si amo" per mandra a discutir el que no en tinc ganes, el que no és per tant, el que es fa pesat...i em preguntes i et mostres...sempre igual!! que agobio!! un dia et pegarè un cop de puny al nas!!! no puc més!!!! quánta paciència!! quanta merda!!! quants mocs que no s'acaben...es regeneren a cada mocada...com la teva agonia per esgotar-me el cervell, per anul.lar-me!! joer! marxa ja! marxeu ja! calleu! no cal! no em diguis res! no vull paraules! ni missatges! plastificació macabra mentidera....és igual! deixa-ho còrrer! deixa-ho estar! mai el món es conforma com desitjem, mai ens toquen on volem, mai ens diuen el que esperem, mai t'esperen al carrer....mai deixarè de fumar perque m'avorreixo massa de tot com per fer-ho...i em senta fatal...m'enmalalta cada dia una mica més...el coll, el nas, els pulmons, el cervell!!! però què hi farem!?? mai actuem com esperem! som febles i no tenim forçes per esforçar-nos més! masses exigències! massses intents fallits! masses claudicacions! massa tot i massa poc però sempre massa! joer!! vull respirar tranquila!! sense mocs! quin sobresforç!!! cagun cony!! SOBRA ESFORÇ I FALTEN PETONS!!!

No hay comentarios:

Déjate llevar

Déjate llevar
Fluye...