L'habitació blanca

No hi ha res com compartir habitació blanca, acabada de pintar, impecable....buida d'atencions i informació...
No hi ha res com compartir l'habitació de l'eterna espera
No hi ha res com compartir el bany amb constat pudor a lleixiu i merda
No hi ha res com compartir mirades malaltes i en ocasions somriures còmplices...quin remei...
No hi ha res com compartir paraules amb aquells que ningú els ve a veure
-necessita alguna cosa Sr.Pere? i el Sr.Pere gairebé tira el suero d'un tomb....
- què hi farem! la paciència és la solució!
i ara si i ara no
i ara un bulto...potser un tumor
i ara proves
i avui diumenge....ui....potser no!
avui té festa el doctor!!
No hi ha res com compartir el dolor
l'agonia i l'angoixa dels qui no estem malalts però hi som
24h de vigilànca per acompanyar la defecació de tot allò que amarga a la panxa
-caldrà operar però no sabem quan! avui segur que no
i la iaia fa mitja desconcentrada mentre plora cap a dins
i l'avi explica un acudit per fer veure que no està tant malament
i la mama juga a cartes per distraure al personal
i jo jugo a la game boy com quan tenia 10 anys
i fem sudokus, autodefinits, menjem l'entrepà de truita de la iaia que va fer ahir corrents abans de ficar-se al llit poques hores sense dormir per tornar a compartir amb el seu marit el dolor amarg a l'habitació blanca.....el color que més li agrada...
i el telèfon no para
ara una infermera maca
ara una rancia
ara una vella
ara una joveneta
algunes amb somriures per regalar
d'altres unes quantes osties s'haurien de menjar
i tots anem fent la nostra...ho intentem...amb el cap de taula a l'hospital....encara amb els ulls blaus i mirada profunda sincera...més proper i comunicatiu que mai....tant fort com sempre!!
amb ganes de tornar a casa a acariciar a la minina...que l'anyora dormint al coixí fred que ja no ronca....ja no menja, ja no es mou....sembla morta....