¿ Una cosa es bella porque te gusta o te gusta porque es bella? Imagen y perfección

Estem en constant lluita, sobretot les dones, amb el nostre cos, la nostra imatge, les nostres cames, els nostres culs, els nostres pits, la nostra cel.lulitis, la mala circulació, les ulleres, el nas, les orelles, el cabell, les mans, els peus,les nostres panxes, els nostres pèls....ens mirem al mirall i ens costa veurens maques, realitzades, plenes...ens costa agradar-nos amb naturalitat malgrat tinguem molt clar que tota la publicitat és una "patraña" inventada per uns quants, que de super-models només hi ha 8 al món, quan dones, som moltes més, que el photoshop fa miracles i que, al cap i a la fi, no és la imatge el més important..ho sabem perfectament!! però el fet de saber-ho no és suficient...no sé perque però ens continuem amargant i agobiant quan ens mirem i ens analitzem totes les parts del nostre cos que no són com ens agradarien (o com ens han dit que han de ser per esdevenir "maques").... i no creiem al noi, home o senyor al que agradem i ens ho diu...creiem que és un cumplit i que només vol follar, ens amagem sota robes fosques que ens fan més primes o sota ratlles verticals que ens fan més altes...la qüestió és mai estar contentes amb el que som i amb el que tenim!! i és una putada tenir uns ideals molt clars entorn la imatge i la bellessa i no ser capaç de rebutjar aquests pensament d'autodestrucció que et venen a la ment quan estàs despullada....i et sents fatal perque et creus encara adolescent amb traumes i tonteries per superar...però ens passa als 15, als 25 i als 40.....genttt!! què cony està passant??