Quan més semblava que els anys ens havien ajudat a fer crèixer el desig, ens adonem de que no ha estat més que un efecte secundari de la nostra imaginació...dels somnis de nits alcohòliques incabades...
10 anys més tard d'aquelles mirades innocents, però amb desig ...
però amb sentit...
I és trist (o almenys aixó és el que sento) i feia temps que no em sentia tan idiota!!!
Intentant verbalitzar sense semblar exigent i agressiva, intentar expressar per ser jomateixa, sense més...no demanar llunes ni estels ni "t'estimo's" sincers...NI MOLT MENYS!!
Analfabetisme emocional i expressivitat impulsiva a un mateix llit...no quadra...al que a una li manca a l'altre li falta..i el diàleg incomprensiu al ser llengües entre elles desconegudes, extranyes...al ser sentiments o massa en fóra o massa a dins..mai al mateix nivell de sinceritat... tremolors...nervis...inseguretats i pors...ja no estic per aquestes coses!!
Tú, una porta tancada, barrada, enguixada amb doble capa, pintada de color negre, ni un forat per deixar-te entreveure la vermellor...res! res! res!...una placa freda de ferro, un mur de Berlín personificat, una muralla "china", un "chaleco antibalas" per pijama!!!
Si, el mateix color d'ulls amb una certa mirada propera, però callada!!
no pot ser sincera la paraula que sempre calla, que no vòmita quan li fa mal la panxa...que traga i traga...una taula a l'esquena....llisa, freda, plana...sense cors palpitants que menjar i tacar-me de sang les calçes...
Braços amb fracàs escolar...males notes mama!! no sé què vol dir el verb "abraçar"!!?? I el cor!!! jajajajaj mooolltt males notes mama!!! no sé què vol dir el verb "estimar"!!???
Estic decepcionada
M'incomoda la incongruencia concreta, no saber quan és "si" i quan és "no"...no entendre res! no saber com actuar!! fredor hermetica! incomoditat exagerada a la que ja no estava acostumada! i em neguiteja la sensació de "no saber què fer" de "no saber on ficar-me" de "no saber que dir" de "no saber...mai! res!" perque vas fent sense saber què ballen, canten i senten les neurones del cap que tens davant...del cap de l'altre...ni els músculs, ni els ossos ni els teixits...
L'optimisme es recupera però de sobte...cau, cau, cau, cau...vol suïcidar-se!!! ooooooooooooo
juntament amb les expectatives..amb l'esperança que ja es podria haver quedat al sac ben calenteta i tapada (Omer cabrón). Bueno! un altre experiència a la butxaca per adonar-me del silenci que no m'agrada!! Però fa ràbia quan alguna cosa hi apostava, tan segura, tan alegre, tan idiota...però que!! ara m'he de transformar en la bruixa dolenta manipuladora d'emocions alienes??? he de transformar-me jo en una persona calculadora, freda i tancada per evitar aquestes decepcions!??? m'ho pregunto malgrat ja tingui la resposta: NO EM DÓNA LA GANA!! continuarem creient en l'amor...malgrat ara sentir-me "sin deseada"
Sense resposta clara
Sense resposta sincera
Sense mirada maca
Dubto ara trobar a faltar el sense sentit emocional del silenci prolongat i constant
Sap greu i em sento trista però sense ganes de plorar, és la sensació subjectiva entre confussió, idioteria i malsons sense interpretació freudiana...
Sap greu....
3 comentarios:
M'alegro qure no et conformis i segueixis creient en l'amor, em la pasió i en la posibilitat de sentir, donar i compartir.
Recorda que la vida és un acte d'amor.
És difícil creure en un terme que malgrat apareix al diccionari no té per a tothom la mateixa definició...i ni molt menys, la mateixa expressió...és com altres tants adjectius i/o mots dels que la gent parla tant alegrement sense aturar-se a pensar què volen dir en el cap i en el cor tant propi com de l'altre...seria complicat...però hauriem de definir (epistemològicament) cada terme quan dialoguem...quan l'emprem...qui no ha discutit mai entorn el ser i/o sentir-se o no feliç sense abans deixar clar què és per a tú, per a ell, per a ella...en consens... la felicitat???
Ah!! i evidentment que continuarè creient en l'amor...és per aixó mateix pel que escric el que escric perque sóc crítica, perque no em conformo, perque declaro i exigeixo el dret de ser estimada amb sinceritat...
p.d: perque parlar d'amor et fa sentir tant cutrement cursi??? joer!! hablemos de sexoooo durooo enga!! juas!!
Gràcies company!!
Publicar un comentario